Taller de Ioga a la Natura 2009

El Tao i el Chi-kung


Tao o Dao es podria traduir com el camí o mètode, en l’antiga china aquesta paraula es va començar a utilitzar per fer referència al Camí de la Naturalesa o el Camí del Cel. El Tao és el tema principal del Taoisme i la primera referència apareix en el Tao Te Ching, una sèrie d’aforismes escrits pel savi Lao Tse.

Els aforismes diuen que existeix un flux en el univers que s’anomena Tao o Dao. El Dao manté totes les coses del univers en ordre i equilibri. El Dao és la llei de l’existència. Cal esmentar concepte de chi (termini chinés que significa energia), perquè el chi i el Dao van junts, el chi és l’energia que circula en el univers i el Dao és el flux de chi.

El chi està dividit pel yin i yang: el yin representa l’energia femenina en contraposició amb el yang, l’energia masculina. Si mirem algun exemple: la terra és yin i el cel és yang, la lluna yin amb el sol yang. Tot té la seva dualitat i no pot existir sense ella. L’home i la dona també tenen aquesta dualitat: la part dreta del cos és masculina i l’esquerra és femenina.
El Chi Kung (Qigong) és la pràctica del Tao, es tracta d’una gimnasia energètica china que promou la salut. La seva pràctica es fonamenta en 3 principis:

- Control del moviment, lent, natural i distès.
- Control de la respiració, lenta i sincronitzada amb el moviment.
- Control del pensament que dirigeix a l’energia vital, evitant que es dispersi.

Mitjançant el control del moviment, la respiració i el pensament,amb una sèrie de moviments amb el cos et permet reforçar la musculatura i articulacions del cos i ser conscient del cos energètic treballant els meridians i centres energètics de la medicina xinesa.

l'Estrès i el Ioga

L'estrès és un concepte relativament recent en la investigació i que involucra diverses disciplines com la medicina, la biologia, la psiquiatria i la psicologia, donant-se per tant una idea de les múltiples facetes que involucra.

Es tracta d'una resposta de la persona davant d'un esforç que és sentit per aquesta com a desbordant de les seves capacitats o que amenaça el seu benestar físic o psicològic i social.La persona respon amb tot de si, sent particularment notable la resposta de l'organisme, el qual es prepara fisiològicament i psicològicament per fer front a tal esforç.

Evolutivament és una herència primitiva que compartim amb els animals en general, i que respon a l’anomena’t "instint de lluita o fugida". Això significa que davant de la percepció d'un perill imminent que amenaça la integritat física, l'organisme tot respon de manera de preparar-se per a la fugida o la lluita. Aquesta alteració té com a funció permetre-li utilitzar a l'organisme els màxims recursos per a la lluita o la fugida davant d'un eventual perill. Aquests perills originàriament eren del tipus físic, com fugir d'un animal perillós, o d'alguna catàstrofe natural o simplement l'enfrontament amb una altra persona atacant, això vol dir que era una resposta adaptada correctament al perill.

Actualment les condicions de vida han canviat. Ja no hi ha animals gairebé perillosos que posin en perill l’ integritat d'un individu, sinó un ritme de vida vertiginós que porten a la persona a sentir aquest perill més a nivell psicològic que físic ( per exemple por de perdre la feina, sobreexigencia en el treball, competitivitat excessiva, abusos de poder, etc.) . Tanmateix la resposta de l'organisme continua sent la vella resposta evolutiva de lluitar o fugir, però que ara és totalment desfasada. Aquesta resposta sostinguda en el temps porta a un desequilibri psicofisiològic que deriva gairebé inexorablement en la des harmonia general del cos i de la ment.

Així apareixen malalties d'origen psicosomàtic que poden arribar a ser molt greus. Entre elles les més comuns són les gastritis que poden derivar en els casos mes greus en úlceres, l'asma, els atacs de pànic (cada vegada mes habituals a tot el món civilitzat), fòbies, irritació de caràcter, les malalties de la pell com la psoriasi, la contractures musculars, els problemes de columna, alteracions del caràcter i nerviosisme, refredats, impotència, etc. També pot derivar en estratègies molt nocives d'enfrontar situacions com ser hàbits de fumar, prendre alcohol o menjar de forma compulsiva. També pot derivar en diverses addiccions (drogues, jocs, televisió, Internet, al treball, etc.)

El paper del Ioga

El Ioga per mitjà de les seves tècniques i de la regularitat i constància a la pràctica pot ajudar enormement i, en alguns casos, curar totalment aquestes afeccions d'origen psicosomàtic, relaxant el sistema nerviós i reeducant les respostes automàtiques de l'organisme a l'estrès i ansietat.Complementa perfectament qualsevol tipus de tractament, i pot servir de gran ajuda per restablir l'harmonia interior.

La consciència de la respiració i el sapiguer relaxar-se, són 2 dels factors més importants que ens ensenya el Ioga i que ajuda a superar l'estrès i l'ansietat.